En quatre moviments

Podríem dir que tota la seva obra es redueix en una sola: Esther Ferrer. Ella és l’obra, no solament ella, el seu cos i la seva energia en les performances, sinó ella, en els seus objectes, en els seus autoretrats, en la seva recerca de l’infinit a través dels nombres pi; ella en definitiva, amb el seu cos, la seva veu, les seves idees, les seves paraules, la seva lògica i la seva desmesura. Simplement genial, intentar sistematitzar el seu treball i reconduir-lo en una exposició és una lluita que només es pot realitzar entrant a l’epicentre del seu pensament.Per això hem elegit quatre idees que són sempre presents en tots els seus treballs: el temps, l’infinit, la repetició i la presència. En quatre moviments, en quatre blocs centrats en cada un d’aquests conceptes, l’exposició reuneix obra objectual, instal·lacions i documentació de les seves performances, obres essencials en la seva trajectòria, i altres treballs inèdits; alguns mai no vistos, mai no realitzats i d’altres pensats explícitament per a aquesta ocasió.No es tracta d’una mostra retrospectiva ni d’una antològica. En quatre moviments pretén posar a la vista de tots quatre dels eixos sobre els qual es construeix l’obra de tota una vida i, especialment, mostrar una obra d’art sempre en construcció, en progrés i desenvolupament permanents: Esther Ferrer.

Museu Es Baluard, Palma. Del 28 gener 2012 al 22 abril 2012.

Realitats / Ficcions

Exercicis d’introspecció, escenificacions construïdes i l’exhibició de la vessant més íntima sense prejudicis, són els tres principals punts de partida presents en aquesta sala que, sota el títol «Realitats / Ficcions», recull una nova selecció d’obres de la Col·lecció Permanent d’Es Baluard. A través del dibuix, el vídeo i la fotografia, els dotze artistes representats ens acosten a una dimensió on els límits entre allò real i la ficció gairebé s’esborren per plantejar-nos qüestions al voltant de l’individu i la societat als nostres dies, partint d’una lectura gradual que comença pels mecanismes de caire psíquic fins a arribar al llenguatge corporal més explícit.

Museu Es Baluard, Palma. Del 24 febrer 2012 al 2 setembre 2012.

Vis-a-vis. Mirades a la col·lecció d’Es Baluard

L’exposició és un gènere comunicatiu que implica sempre una acció valorativa, una intenció i una producció de sentit escenificada. «Vis-a-vis» és una mirada contrapuntística a la col·lecció d’Es Baluard, amb una proposta de recorregut que no és ni cronològica ni tampoc de caràcter temàtic, sinó que pretén situar-nos en un context significatiu de contraposicions expogràfiques.La mostra ens presenta una confrontació entre imatges i conceptes, mitjançant llenguatges i procediments ben diversos, des de la instal·lació, la construcció escultòrica, la fotografia, el dibuix, la pintura, la poesia visual, l’art conceptual i performatiu, amb l’objectiu de suscitar en l’espectador una percepció múltiple. La manera de veure les obres ve condicionada per la manera com s’exposen. Els camins i les poètiques de les instal·lacions de Daniel Canogar i de Juan del Junco es confronten amb la imatge fotogràfica de Thomas Ruff i l’espai amplificat de José Pedro Croft. Mentrestant, altres artistes ens retraten situacions ambigües o rostres d’homes i dones, com veiem a la seqüència fotografiada de Shirin Neshat, que s’enfronta als retrats de Roland Fischer i de Toni Catany.D’altra banda, un tema recurrent al llarg de la història de l’art com és el de la representació del nu femení, la bellesa nua i la bellesa ornada, es pot abordar des d’òptiques diverses. Així, la contraposició d’una dona pintada a la manera tradicional per Archie Gittes contra el que podríem anomenar una imatge arquetípica de Salomé del segle XX, fotografiada per Alberto García-Alix, es complementa amb un autoretrat performatiu realitzat per l’artista Diana Coca. Les contraposicions i els aparellaments conceptuals també hi són presents, tant en el tàndem de Rebecca Horn al costat d’Antoni Miralda com en la poesia objectual de Joan Brossa i Perejaume.Un altre vis-a-vis proposat deriva de l’oposició del concepte construcció arquitectònica versus naturalesa. L’acarament entre la seqüència fotogràfica de Sean Scully, que copsa el color del temps, contrasta amb les propostes de Tadashi Kawamata, d’Aligi Sassu i de Kcho (Alexis Leyva Machado) i les mirades que sobre la natura desenvolupen Jorge Mayet, Chema Madoz i Joan Cortés.Finalment, la representació del monstre, de l’horror i del sinistre, ens situa al límit amb la rata de Tim Noble i Sue Webster i una doble història de corbs, de Núria Marquès i de Marcelo Viquez, que tanquen l’itinerari del laberint expositiu.

Museu Es Baluard, Palma. Del 16 setembre 2011 al 8 gener 2012.

Los carpinteros. Handwork - Constructing the World

La exposición Handwork - Constructing the world integrada por cuatro instalaciones y dieciséis acuarelas procedentes de la Colección Thyssen-Bornemisza Contemporary Art, proporciona una excelente visión de conjunto del quehacer de Los Carpinteros. Iniciado como un “juego de equívocos” a partir del comentario humorístico de la cotidianidad cubana, su trabajo ha ido ampliando su alcance hacia temáticas de mayor calado, haciendo incluso de elementos culturales tan específicos como esos instrumentos musicales derretidos que evocan el tiempo extinto de los cabarets habaneros de los años cincuenta, ejercicios metafóricos con un sentido universal.Bien establecidos en un territorio limítrofe entre el arte y el diseño, su obra puede considerarse una forma actualizada de realismo mágico, un surrealismo paródico que bebe en las fuentes de los magos de la realidad cotidiana (Dalí o Magritte entre otros) y trastoca y distorsiona la apariencia de las “cosas” -la arquitectura, el mobiliario, los objetos, los materiales- para interpretar en clave poética tanto lo viejo como lo nuevo. “Borgianos” en el sentido de entender el objeto como Borges entendía el libro -es decir como un fragmento o eslabón de la infinita acumulación visual de enseres, obras y materias que nos rodean-, Los Carpinteros conjugan con una sofisticada y medida elegancia todos sus recursos expresivos, proporcionando al dibujo un importante rol: tanto como parte de su inagotable archivo de ideas o como documento del proceso creativo, como en su calidad de obra autónoma. Y aunque sus instalaciones y sus objetos escultóricos son la parte más reconocida de su obra, son mucho más numerosas sus grandes acuarelas, como las que muestran instrumentos mecánicos y elementos industriales de rasgos anómalos.Utensilios industriales, como Cama (2007) ese lecho-autopista que materializa la idea de la más común evasión de la realidad, la del sueño; instalaciones elegantemente fabricadas, como ese “brossiano” conjunto de mesas de dibujo iluminadas que es Espejos de agua (2001); objetos, como Portaviones (2005) esa especie de “juguete” que invertido y transformado en una piscina pierde todas sus connotaciones bélicas; construcciones, como Estudio del desastre, nueva versión de sus conocidas “explosiones” donde lo estable -un sólido muro de cemento- salta en pedazos dejando en suspensión numerosos fragmentos que componen un expansivo dibujo en el espacio… todas las obras de Los Carpinteros superan la lógica de la función para abrazar decididamente la del poema-objeto. Una verdadero conjuro contra el aburrimiento.

Museu Es Baluard, Palma. Del 15 octubre 2011 al 22 gener 2012.

L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment

Realitat i ficció es barregen i es confonen. Des de les imatges que ens arriben contínuament pel Facebook o que veiem a YouTube fins a la ficció audiovisual que contamina àmplies parcel·les de la nostra vida, tot es construeix, a tot arreu hi ha posada en escena, dramatúrgia i muntatge.
"L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" combina l'espectacularitat de les obres exhibides amb la reflexió al voltant d'aquesta dualitat, que recorre les disciplines audiovisuals dels segles XX i XXI, i arriba fins ara amb el videoart i les instal·lacions.
La segona part d'aquesta exposició, "Somni", analitza com els mitjans, omnipresents en la nostra vida conscient, evoquen unes sensacions tan vívides, intenses i provocatives com les que experimentem durant el somni, i explora les realitats subconscients.
L'exposició compta amb la participació d'artistes internacionals de prestigi reconegut, com Michael Bell-Smith, Bruce Conner, Tacita Dean, Rodney Graham, Christoph Girardet, Douglas Gordon, Teresa Hubbard i Alexander Birchler, Anthony McCall, Saskia Olde Wolbers, Kelly Richardson, Wolfgang Staehle, Siebren Versteeg i Andy Warhol.

CaixaForum Palma, del 27 octubre 2011 al 15 de gener de 2012.

Atsuko Nakamura, The Pulsating Earth

La Caja Blanca presenta la primera exposición individual de Atsuko Nakamura (1982 Japón), títulada “The Pulsating Earth” (La tierra que palpita).
La muestra incluye cuatro proyectos inéditos, concebidos y realizados durante su residencia con La Caja Blanca (Palma de Mallorca), junto a una instalación sonora creada pocos meses antes de su llegada a la isla, en 2011.
El olor del bosque quemado y el sonido de los latidos de su corazón invaden la sala de exposiciones, dotándola de un hilo conductor que conecta con instintos primitivos universales de cada visitante.

La Caja Blanca, Setembre 2011 - Novembre 2011

"Contraviolències". Pràctiques artístiques contra l’agressió a la dona”

L’exposició reflexa el fenòmen de l’exclusió, l’agressió i la invisibilització mitjançant diverses manifestacions artístiques, com vídeos, performances urbanes, dibuixos, còmics o fotografies.
L’explotació de les dones, representa-da en l’agressió, el maltractament i el feminicidi, ha estat un fenomen invisible durant dècades que ara comença a ser considerat una xacra social. L’art, com les persones, és social. Per això, no pot ser aliè a la transformació que la societat ha experimentat els darrers anys i que avui condemna la violència contra les dones.
El projecte està produït per Koldo Mitxelena Kulturunea i l’Obra Social, amb el suport de la Diputació Foral de Guipúscoa i de l’Institut Balear de la Dona. La mostra s'ha vist a Menorca i Eivissa.

Centre de Cultura "SA NOSTRA", del 15 de setembre al 30 de novembre de 2011.