Les avantguardes històriques 1914-1945. Construint nous mons

La col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) és un referent espanyol i internacional en l’art de les avantguardes del segle XX, una època poc representada a les col·leccions del nostre país. Pren com a punt de partida el llegat de l’escultor Julio González (1876-1942) i s’estén en diferents ramificacions pels moviments i les personalitats més representatius d’un moment cabdal de l’art europeu: des de l’obra pionera de Man Ray i Marcel Duchamp fins al futurisme, el constructivisme i l’avantguarda russa.

L’exposició Les avantguardes històriques 1914-1945. Construint nous mons s’articula al voltant de tres eixosprincipals: creacions poètiques i oníriques, relacionades amb el dadaisme i el surrealisme, que exploren el món de la fantasia, el somni i l’inconscient; obres analítiques que experimenten amb la forma i s’endinsen en el camp de l’abstracció, i finalment, l’art compromès, de crítica social i propaganda política, que llança un crit contra les injustícies i les guerres.

Aquest nucli central s’enriqueix amb peces de la Col·lecció Alfaro Hofmann, única a escala mundial en el camp del disseny industrial, que subratlla el valor de l’objecte com a símbol de progrés, llibertat i desenvolupament.

Les avantguardes històriques 1914-1945. Construint nous mons. es podrà visitar del 22 de març al 17 de juny a CaixaForum Palma (Plaza de Weyler, 3).

La casa possible. Exposició permanent. Can Balaguer

Col·leccions

La major part de les peces que conformen el muntatge provenen de les col·leccions municipals com les de Can Balaguer i Can Morell i, també, de l'antic edifici de Cort i d'altres dependències municipals. A més es compta amb un dipòsit de la col·lecció Domènech-Vázquez, gràcies al qual s'ha pogut disposar dels objectes necessaris per a aconseguir la correcta ambientació de les sales. El conjunt es completa amb el dipòsit de pintures i objectes de la família Alomar. S'han restaurat prop de 250 objectes gràcies al treball de més d'una desena de tallers de restauradors locals.

Can Balaguer va ser objecte d'una donació a la ciutat per part del músic Josep Balaguer i la seva família el 1951. La rehabilitació de Can Balaguer ha permès recuperar els principals espais que un dia varen configurar la part pública d'aquesta casa major, la qual, com és sabut, fins al segle XIX constituïa una unitat amb la que també va ser coneguda com a propietat del marquès de Reguer, amb entrada pel carrer de Sant Jaume.

Els espais

Els espais de la mostra estan organitzats basant-se en un criteri funcional: una sala d'entrada, una alcova amb la seva cambra, diverses estances per a recepcions, un menjador i la galeria d'un col·leccionista.

• Sala d'entrada: l'espai més antic recreat és la sala gran d'entrada, una tipologia que es troba a totes les cases senyorials. Es tracta d'una gran sala, de sostre alt, amb les parets blanques cobertes de pintures religioses, on s'ubicaven els mobles en desús, la qual té el seu origen en la sala medieval. En aquesta recreació s'ha inclòs part d'una sèrie de filòsofs procedents de Can Morell, còpies de Ribera, habituals a les cases de Palma. També s'hi ha instal·lat el mapa mural atribuït a Marc Cotto, del segle XVII, fins ara ubicat al despatx del batle de Cort. Igualment s'hi ha instal·lat una marededeu d'Atotxa. El conjunt es completa amb pintures religioses de Faust Morell, inspirades en els grans mestres barrocs.
• Galeria del col·leccionista: a continuació es troba el que va ser un espai de pas, on Balaguer va instal·lar la seva col·lecció de pintures d'Antoni Gelabert. El conjunt es presenta com la galeria d'un col·leccionista, amb peces procedents dels fons municipals també d'època modernista, així com una selecció de ceràmiques de La Roqueta procedents de la col·lecció Domènech-Vázquez.
• Alcova i la seva cambra: La galeria de pintura dona accés a la recreació d'una alcova i la seva cambra. Aquests són els espais que corresponen a l'època en què es va construir la casa barroca.
• L'alcova s'ha endomassat i ambientat amb un llit barroc i mobiliari procedent de Can Balaguer i Can Morell. Hi destaca la pintura renaixentista representant la Dormició de la Mare de Déu, de Rafael Guitard, així com el canterano-escriptori barroc procedent de Can Morell.
• A la cambra s'hi ha instal·lat un conjunt de mobiliari barroc típicament mallorquí, complementat amb tapissos de verdures i pintures de la mateixa època. Dins aquestes destaquen l'Oració a l'hort de Gaspar Oms i la pintura de la Batalla de la Conquesta atribuïda a Honorat Massot.
• Sala de Música: des de la cambra s'accedeix a la Sala de Música, on el gran protagonista és l'orgue Walcker adquirit per Josep Balaguer als voltants de 1930. L'orgue s'ha rehabilitat amb un criteri historicista i serà un dels eixos fonamentals del programa pedagògic de Can Balaguer.
• Sala Lluís XV: s'ha mantingut el mobiliari del temps de Josep Balaguer. Es tracta d'un conjunt que imita l'estil Lluís XV, ben diferent del tipus de mobiliari habitual a les cases senyorials de Palma, del qual s'ha de destacar el treball de la fusta, així com els teixits de seda. Per a aquesta sala s'ha encarregat una rèplica de la catifa original, de tipus francès, probablement de la Real Fábrica de Tapices, la qual s'ha confeccionat a mà a Granada.
• Menjador: al costat de la Sala Lluís XV es troba un menjador del segle XIX, l'època en què es va generalitzar aquest tipus d'espai per a reunir els convidats a l'entorn d'una taula. El menjador conserva l'arrimadillo de l'època de Josep Balaguer, i un cadiram del XIX també de la casa. La taula s'ha adquirit per a aquesta museïtzació. Hi destaquen els conjunts de vaixelles que decoren les parets. Tret del conjunt de plats de Companyia d'Índies, totes provenen de la col·lecció Domènech-Vázquez. Hi ha plats catalans, ceràmiques de reflexos metàl·lics i alcores.
• Sala de la Xemeneia: el recorregut finalitza amb la Sala de la Xemeneia, o de tertúlies, d'ambient més modern, dominat pel nou concepte de confort, amb un sostre més baix i seients més còmodes. El conjunt es completa amb pintures procedents de la col·lecció Balaguer i dels fons municipals dels anys 20 i 30: Citadini, Argie Gittes i Fuster Valiente són alguns dels artistes presents en aquesta sala.

Exposició permanent. Can Balaguer (Palma)

Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?

El futur i la seva predicció han estat una preocupació constant dels éssers humans al llarg de la història. Avui dia disposem dels coneixements i els mètodes necessaris per poder fer prediccions raonables sobre com pot ser el demà. La tècnica que utilitzem, basada en el mètode científic, es denomina prospectiva.

Al llarg de l'exposició descobriràs en què consisteix i com treballa la prospectiva analitzant les anomenades megatendències. Concretament, l'exposició se centra en les prediccions fetes pels analistes sobre l'evolució del món en els àmbits socials, mediambientals i tecnològics al llarg del segle XXI. Aquesta exposició es basa en l'informe The European Environtment, State and outlook 2010. Assessment of global Megatrends, de l'European Environtment Agency.

Caixa Forum Palma, del 28 de setembre de 2017 al 7 de gener de 2018.

Art i mite. Els déus del Prado

L'exposició "Art i mite. Els déus del Prado" aplega una selecció d'obres acurada que formen part de les col·leccions del Museu Nacional del Prado. A través de pintures, escultures i medalles –datades entre el segle I a. C. i el segle XIX– s'ofereix una mirada àmplia sobre la mitologia clàssica i la seva representació al llarg de la història de l'art.

Es tracta d'una exposició diacrònica, que ofereix alhora diferents representacions d'un déu o un mite tenint en compte un criteri iconogràfic, i no qüestions formals o cronològiques. Així es pot apreciar al mateix temps la riquesa iconogràfica, geogràfica i cronològica de les col·leccions del Museu del Prado, on aquest tipus d'obres s'exhibeix tradicionalment d'acord amb criteris en els quals preval l'organització basada en escoles i períodes artístics.

Caixa Forum Palma, del 23 de novembre de 2017 al 18 de febrer de 2018.

Halard, Del Moral i Torres. Tres fotògrafs miren Barceló a la Catedral de Mallorca

'Halard, Del Moral i Torres. Tres fotògrafs miren Barceló a la Catedral de Mallorca' és el títol de l'exposició fotogràfica que acull des d'aquest dijous la capella de la Misericòrdia de Palma per commemorar el desè aniversari de la intervenció del pintor de Felanitx a la Seu.

El departament de Cultura del Consell de Mallorca se suma amb aquesta exposició als actes de celebració dels deu anys de la inauguració de l'obra de Barceló a la capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca, ha explicat la institució insular en un comunicat.

La mostra la componen seixanta imatges de tres fotògrafs de renom internacional: François Halard, Jean Marie del Moral i Agustí Torres, que ofereixen una mirada personal del procés creatiu de l'artista felanitxer.

Centre Cultural de La Misericòrdia, del 24 agost al 30 setembre de 2017.

Ramon Casas. La modernitat anhelada

Ramon Casas. La modernitat anhelada és l’exposició central de l’Any Ramon Casas, que commemora el 150 aniversari del naixement del pintor.  Es tracta d’una producció  dels Museus de Sitges i la Fundació Bancària La Caixa, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sitges i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. La mostra està comissariada per Ignasi Domènech, cap de Col·leccions dels Museus de Sitges; i Francesc Quílez, coordinador de Col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La voluntat dels comissaris és mostrar l’obra de Ramon Casas en el context en el qual va aparèixer, agrupada en cinc àmbits temàtics. Amb la presència d’obra d’altres artistes, el recorregut es planteja com a un joc de miralls, un camí de doble recorregut, que permet visualitzar les influències, analogies i interessos comuns que van existir entre Casas i altres autors contemporanis.
CaixaForum Palma, del 6 juliol al 22 d'octubre 2017.

Dionís Bennàssar. Més enllà de la pintura

La proposta que arriba a la Misericòrdia mostra un Dionís Bennàssar més desconegut per al gran públic, que va més enllà de l’aquarel·la per mostrar una faceta més íntima a través de l’obra damunt paper, dels dibuixos que formaven part del seu Llibre d’Artista, un diari vital en el qual el pintor es mostra de manera més sorprenent, més lliure a l’hora de pintar ja que no varen ser fets per exposar sinó per formar part de la seva crònica vital. “Aquesta obra, els dibuixos damunt paper, és realment el que fa particular aquesta exposició”, explica Andreu Aguiló, “i és la que permetrà als que ja coneixen el pintor descobrir un Dionís diferent, amb unes influències que no són les que sempre se li han reconegut sinó que també tenen a veure amb l’expressionisme alemany, Picasso o Matisse”.

Centre Cultural la Misericòrdia 4 de maig al 30 de juny de 2017.