Vis-a-vis. Mirades a la col·lecció d’Es Baluard

L’exposició és un gènere comunicatiu que implica sempre una acció valorativa, una intenció i una producció de sentit escenificada. «Vis-a-vis» és una mirada contrapuntística a la col·lecció d’Es Baluard, amb una proposta de recorregut que no és ni cronològica ni tampoc de caràcter temàtic, sinó que pretén situar-nos en un context significatiu de contraposicions expogràfiques.La mostra ens presenta una confrontació entre imatges i conceptes, mitjançant llenguatges i procediments ben diversos, des de la instal·lació, la construcció escultòrica, la fotografia, el dibuix, la pintura, la poesia visual, l’art conceptual i performatiu, amb l’objectiu de suscitar en l’espectador una percepció múltiple. La manera de veure les obres ve condicionada per la manera com s’exposen. Els camins i les poètiques de les instal·lacions de Daniel Canogar i de Juan del Junco es confronten amb la imatge fotogràfica de Thomas Ruff i l’espai amplificat de José Pedro Croft. Mentrestant, altres artistes ens retraten situacions ambigües o rostres d’homes i dones, com veiem a la seqüència fotografiada de Shirin Neshat, que s’enfronta als retrats de Roland Fischer i de Toni Catany.D’altra banda, un tema recurrent al llarg de la història de l’art com és el de la representació del nu femení, la bellesa nua i la bellesa ornada, es pot abordar des d’òptiques diverses. Així, la contraposició d’una dona pintada a la manera tradicional per Archie Gittes contra el que podríem anomenar una imatge arquetípica de Salomé del segle XX, fotografiada per Alberto García-Alix, es complementa amb un autoretrat performatiu realitzat per l’artista Diana Coca. Les contraposicions i els aparellaments conceptuals també hi són presents, tant en el tàndem de Rebecca Horn al costat d’Antoni Miralda com en la poesia objectual de Joan Brossa i Perejaume.Un altre vis-a-vis proposat deriva de l’oposició del concepte construcció arquitectònica versus naturalesa. L’acarament entre la seqüència fotogràfica de Sean Scully, que copsa el color del temps, contrasta amb les propostes de Tadashi Kawamata, d’Aligi Sassu i de Kcho (Alexis Leyva Machado) i les mirades que sobre la natura desenvolupen Jorge Mayet, Chema Madoz i Joan Cortés.Finalment, la representació del monstre, de l’horror i del sinistre, ens situa al límit amb la rata de Tim Noble i Sue Webster i una doble història de corbs, de Núria Marquès i de Marcelo Viquez, que tanquen l’itinerari del laberint expositiu.

Museu Es Baluard, Palma. Del 16 setembre 2011 al 8 gener 2012.

Los carpinteros. Handwork - Constructing the World

La exposición Handwork - Constructing the world integrada por cuatro instalaciones y dieciséis acuarelas procedentes de la Colección Thyssen-Bornemisza Contemporary Art, proporciona una excelente visión de conjunto del quehacer de Los Carpinteros. Iniciado como un “juego de equívocos” a partir del comentario humorístico de la cotidianidad cubana, su trabajo ha ido ampliando su alcance hacia temáticas de mayor calado, haciendo incluso de elementos culturales tan específicos como esos instrumentos musicales derretidos que evocan el tiempo extinto de los cabarets habaneros de los años cincuenta, ejercicios metafóricos con un sentido universal.Bien establecidos en un territorio limítrofe entre el arte y el diseño, su obra puede considerarse una forma actualizada de realismo mágico, un surrealismo paródico que bebe en las fuentes de los magos de la realidad cotidiana (Dalí o Magritte entre otros) y trastoca y distorsiona la apariencia de las “cosas” -la arquitectura, el mobiliario, los objetos, los materiales- para interpretar en clave poética tanto lo viejo como lo nuevo. “Borgianos” en el sentido de entender el objeto como Borges entendía el libro -es decir como un fragmento o eslabón de la infinita acumulación visual de enseres, obras y materias que nos rodean-, Los Carpinteros conjugan con una sofisticada y medida elegancia todos sus recursos expresivos, proporcionando al dibujo un importante rol: tanto como parte de su inagotable archivo de ideas o como documento del proceso creativo, como en su calidad de obra autónoma. Y aunque sus instalaciones y sus objetos escultóricos son la parte más reconocida de su obra, son mucho más numerosas sus grandes acuarelas, como las que muestran instrumentos mecánicos y elementos industriales de rasgos anómalos.Utensilios industriales, como Cama (2007) ese lecho-autopista que materializa la idea de la más común evasión de la realidad, la del sueño; instalaciones elegantemente fabricadas, como ese “brossiano” conjunto de mesas de dibujo iluminadas que es Espejos de agua (2001); objetos, como Portaviones (2005) esa especie de “juguete” que invertido y transformado en una piscina pierde todas sus connotaciones bélicas; construcciones, como Estudio del desastre, nueva versión de sus conocidas “explosiones” donde lo estable -un sólido muro de cemento- salta en pedazos dejando en suspensión numerosos fragmentos que componen un expansivo dibujo en el espacio… todas las obras de Los Carpinteros superan la lógica de la función para abrazar decididamente la del poema-objeto. Una verdadero conjuro contra el aburrimiento.

Museu Es Baluard, Palma. Del 15 octubre 2011 al 22 gener 2012.

L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment

Realitat i ficció es barregen i es confonen. Des de les imatges que ens arriben contínuament pel Facebook o que veiem a YouTube fins a la ficció audiovisual que contamina àmplies parcel·les de la nostra vida, tot es construeix, a tot arreu hi ha posada en escena, dramatúrgia i muntatge.
"L'efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment" combina l'espectacularitat de les obres exhibides amb la reflexió al voltant d'aquesta dualitat, que recorre les disciplines audiovisuals dels segles XX i XXI, i arriba fins ara amb el videoart i les instal·lacions.
La segona part d'aquesta exposició, "Somni", analitza com els mitjans, omnipresents en la nostra vida conscient, evoquen unes sensacions tan vívides, intenses i provocatives com les que experimentem durant el somni, i explora les realitats subconscients.
L'exposició compta amb la participació d'artistes internacionals de prestigi reconegut, com Michael Bell-Smith, Bruce Conner, Tacita Dean, Rodney Graham, Christoph Girardet, Douglas Gordon, Teresa Hubbard i Alexander Birchler, Anthony McCall, Saskia Olde Wolbers, Kelly Richardson, Wolfgang Staehle, Siebren Versteeg i Andy Warhol.

CaixaForum Palma, del 27 octubre 2011 al 15 de gener de 2012.

Atsuko Nakamura, The Pulsating Earth

La Caja Blanca presenta la primera exposición individual de Atsuko Nakamura (1982 Japón), títulada “The Pulsating Earth” (La tierra que palpita).
La muestra incluye cuatro proyectos inéditos, concebidos y realizados durante su residencia con La Caja Blanca (Palma de Mallorca), junto a una instalación sonora creada pocos meses antes de su llegada a la isla, en 2011.
El olor del bosque quemado y el sonido de los latidos de su corazón invaden la sala de exposiciones, dotándola de un hilo conductor que conecta con instintos primitivos universales de cada visitante.

La Caja Blanca, Setembre 2011 - Novembre 2011

"Contraviolències". Pràctiques artístiques contra l’agressió a la dona”

L’exposició reflexa el fenòmen de l’exclusió, l’agressió i la invisibilització mitjançant diverses manifestacions artístiques, com vídeos, performances urbanes, dibuixos, còmics o fotografies.
L’explotació de les dones, representa-da en l’agressió, el maltractament i el feminicidi, ha estat un fenomen invisible durant dècades que ara comença a ser considerat una xacra social. L’art, com les persones, és social. Per això, no pot ser aliè a la transformació que la societat ha experimentat els darrers anys i que avui condemna la violència contra les dones.
El projecte està produït per Koldo Mitxelena Kulturunea i l’Obra Social, amb el suport de la Diputació Foral de Guipúscoa i de l’Institut Balear de la Dona. La mostra s'ha vist a Menorca i Eivissa.

Centre de Cultura "SA NOSTRA", del 15 de setembre al 30 de novembre de 2011.

De Dürer a Morandi

L'exposició que presenta Fundació ”la Caixa” amb les obres de la Fundació William Cuendet i el taller de Saint-Prex reflecteix tant la qualitat artística d'aquesta col·lecció suïssa com l'esperit curiós que caracteritza la institució. En aquest sentit, s'ha fet una selecció d'estampes emblemàtiques de la història del gravat internacional juntament amb obres d'aquells gravadors del taller de Saint-Prex que dialoguen amb les estampes del passat. Aquest grup d'obres s'han organitzat en sis àmbits temàtics que ens permeten formar aquest paral·lelisme entre els mestres antics i moderns. Aquesta visió, alhora especialitzada i subjectiva, no proposa només un recorregut cronològic sinó també una aproximació lliure i suggeridora que tendeix a establir ponts entre els mestres antics i els creadors contemporanis.

Caixa Forum Palma, del 29 de juny al 25 de setembre de 2011.

Willi Baumeister [1889-1955] Pintures i dibuixos

Exposición con casi 50 pinturas y 25 dibujos de Willi Baumeister (1889–1955), una de las figuras más relevantes de las vanguardias históricas en Alemania. Las obras, realizadas entre las décadas de 1910 y 1950, ofrecen una visión global de la creación del artista alemán, y proceden en su mayoría del legado del artista, custodiado en el Archiv Baumeister del Kunstmuseum Stuttgart.

Willi Baumeister es uno de los artistas alemanes que tuvo la valentía y la fuerza de salvaguardar las ideas y las esperanzas de la Modernidad frente a la opresión política del nacionalsocialismo y la quiebra que supuso la Segunda Guerra Mundial; en los años de posguerra fue capaz de sentar los cimientos para el desarrollo futuro del arte. En sintonía con la Modernidad, la pretensión de Willi Baumeister fue totalizadora: su obra y su magisterio se extendieron, más allá de los clásicos campos de la pintura, el dibujo y la obra gráfica, hasta los de las artes decorativas y, especialmente, a la tipografía y escenografía teatral. Willi Baumeister no fue sólo un artista alemán: su influencia y sus relaciones profesionales y de amistad trascendieron las fronteras geográficas de Alemania y llegaron, entre otros países, a España, Suiza e Italia.

MUSEU FUNDACIÓ JUAN MARCH, PALMA. Del 8 de juny al 10 de desembre de 2011.

Pietà

Exposició col·lectiva de pintures instal·lada a la planta baixa del Casal Solleric (Palma), en ocasió de la celebració de la XII Setmana de Música Religiosa a l’església dels Sagrats Cors (Palma).Sis pintors reberen l’encàrrec de fer una aproximació, des de cada un dels seus particulars posicionaments estètics, a un dels temes més clàssics de la iconografia cristiana, la Mare de Déu de la Pietat. La Pietà, seguint la tradició italiana del vocable, ha servit, doncs, per elaborar un debat de difícil resolució. L’abstracció i la figuració, amb tots els seus nivells d’implicació, proposen quina és la resposta que l’art dels nostres dies ofereix a un tema d’evocació universal i íntimament lligat a un sentit espiritual. L’instant en el qual el cos de Crist mort és estirat a la falda de la mare és d’una desesperació infinita que supera la barrera de la codificació icònica per assolir un valor terriblement humà.
Els pintors que participen a l’exposició Pietà són Ramon Canet (Palma 1950), Maria Carbonero (Palma 1956), Pep Coll (Palma 1959), Menéndez Rojas (Palma 1956), Maties Quetglas (Ciutadella de Menorca 1946) i Miquel Segura (Palma 1961).A l’exposició es podrà consultar el dossier de documentació que els artistes reberen per a poder realitzar l’encàrrec. El muntatge inclou també el text de l’Stabat Mater, que és el poema litúrgic associat a la imatge de la Pietà, i una selecció de les composicions musicals basades en aquest text.

Casal Solleric. Del 15 d'abril al 29 de maig de 2011

Eduardo Arroyo. Pintar la literatura

193 obras de Eduardo Arroyo realizadas entre 1965 y la actualidad en diversas disciplinas (pinturas, dibujos, libros, escenografías y litografías) e inspiradas en obras literarias se muestran hasta mayo en la planta 0 de Es Baluard en la que será la primera revisión de la producción del artista madrileño, Premio Nacional de Artes Plásticas en 1982.
La exhibición, bautizada como "Pintar la literatura" y comisariada por Marcos-Ricardo Barnatán, indaga en los estrechos vínculos que los trabajos de Arroyo han mantenido siempre con la literatura y cuenta con buen número de obras en las que el creador retrató a sus escritores predilectos y a las figuras literarias que más le han influido en su carrera, mitos venerados en su infancia y su madurez a los que da forma plástica tratando de diluir las fronteras entre escritura y pintura como formas paralelas de expresión artística.
Además de transformar, según sus visiones personales, el significado de los libros que toma como modelo, de sus autores y personajes, modifica también la mirada del espectador sobre los mismos.

Es Baluard. Palma. Del 25 febrer 2011 al 22 maig 2011.

Carlos Cerrón. Aniversari

L’artista Carlos Cerrón inaugura l’exposició Aniversari, sobre la seva obra d’oli i aquarel·les.

Claustre de Sant Antoniet. Palma. Del 15 febrer 2011 al 26 febrer 2011.

Giorgio Morandi. Tres aquarel·les i dotze aiguaforts

Giorgio Morandi. Tres aquarel·les i dotze aiguaforts ofereix una petita però representativa selecció de la seva obra sobre paper: dotze gravats i tres delicades aquarel·les datats entre els anys 1927 i 1962. Com va suggerir en e seu momentJulián Gállego, aquests bodegons són "com petits pobles que ens conviden que els visitem".

Museu Fundación Juan March. Palma. Del 11 novembre 2010 al 26 febrer 2011.