dimecres, 11 de desembre del 2013

Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna



“Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna” explora els complexos rituals relacionats amb la mort i l’altra vida a l’antic Egipte, que durant segles han intrigat i fascinat estudiosos i viatgers. Aquesta exposició excepcional presenta els tresors del Rijksmuseum Van Oudheden de Leiden (Holanda), conegut arreu del món per les seves col·leccions d’egiptologia.La idea de “morir per tornar a néixer” exigia conservar el cos del difunt i, per aquesta raó, al llarg dels segles els antics egipcis van anar perfeccionant l’art de la momificació. Aquest tema apassionant s’analitza i s’explica mitjançant objectes procedents de diferents cambres funeràries i períodes.

CaixaForum Palma, del 30 d'octubre de 2013 al 26 de gener de 2014

dissabte, 7 de desembre del 2013

Tony Cragg: escultures

Del 13 de juliol a finals de novembre La Llotja de la Plaça de la Llotja, 5 de Palma acull l’exposició Tony Cragg escultures”. Considerat com un dels escultors més rellevants de l’escena internacional, Tony Cragg (Liverpool, 1949) és membre de la Royal Academy of Arts de Londres, des de 1994, i de l’Acadèmia Europea de les Arts i les Ciències. Viu i treballa a Wuppertal (Alemanya) i és el director de l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf, de la qual n’és professor des de 1978.
L’any 1987 guanya el Praemium Imperiale d’escultura i al 1988 obté el prestigiós premi Turner. El 2002 rep el premi Piepenbrock, la distinció més important per a un escultor en vida. També ha rebut l’Order of Merit of the Federal Republic of Germany 1st Class, l’Artist’s Medal of Honor of the Hermitage of Russia, la Honorary Fellow of University of the Arts London i l’Alto riconoscimento delle Presidenza del Senato della Repubblica Italiana, entre d’altres innumerables reconeixements.
La seva obra s’ha exhibit en els museus i galeries més prestigiosos del món. Són particularment remarcables la seva participació a la Documenta 7, de Kassel, i a la 42 Biennal de Venècia, l’any 1988, com a representant del Regne Unit. Entre les seves exposicions recents destaquen Second Nature, al Staatliche Kunsthalle Karlsruhe/Museum der Moderne, de Salzburg (2009); In 40, a la Fondazione Musei Civici di Venezia, Ca’ Pesaro, de Venècia (2010); Figure Out, Figure In, al Musée du Louvre, de Paris; Tony Cragg Sculptures and Drawings, a la National Galleries of Scotland, d’Edimburg; Seeing Things, al Nasher Sculpture Center, de Dallas (2011); Tony Cragg, al Museo d’Arte della Città di Lugano; Tony Cragg, al CAFA Art Museum de Beijing, al Museum of Contempoprany Art MoCA de Chengdu i al Himalayas Art Museum de Shanghai, a la Xina, i Tony Cragg MATRIX, al Kkestnergesellschaft, de Hannover (2012).
La Llotja (Palma de Mallorca)
Juliol - novembre 2013

dimarts, 25 de juny del 2013

Rubens, Brueghel, Lorena. El paisatge nòrdic al Prado



L’exposició “Rubens, Brueghel, Lorena. El paisatge nòrdic al Prado”, coorganitzada amb el Museo Nacional del Prado, reuneix una selecció d’obres adscrites al gènere del paisatge, desenvolupades al segle XVII per autors procedents dels principals centres de producció i evolució d’aquest gènere pictòric: Flandes i els Països Baixos (coneguts pels italians d’aquest segle com a nòrdics), i del denominat paisatge italianitzant, portat a terme a Roma per un grup de pintors procedents d’aquesta mateixa zona del nord d’Europa i de França.

Provinent dels fons del Museo Nacional del Prado, aquesta selecció d’autors i obres ens ofereix no tan sols la possibilitat d’entrar en contacte amb la producció d’aquests grans mestres, sinó de traçar el desenvolupament i l’evolució de la pintura de paisatge i les seves tipologies, des de la seva utilització sistemàtica com a fons dels grans cicles narratius històrics (mitològics o religiosos), utilitzats com a simple pretext per pintar la grandesa de l’entorn natural i tots els seus detalls, fins a la independència del paisatge com a gènere pictòric en si mateix. 

Aquesta obertura cap a noves temàtiques que es distancien de les tradicionals s’evidencia especialment en la presència de temes quotidians, que es desenvolupen en les denominades escenes de gènere o pintura costumista.


CaixaForum Palma. Del 20 de juny al 29 de setembre de 2013

divendres, 10 de maig del 2013

“Total Resolution, 53.028 pinceladas de pintura acrílica” Jaume Orejuela.



Se trata de una muestra organizada por el Institut Balear de la Joventut del Govern de les Illes Balears, el Ajuntament de Palma, el Casal Solleric y la Fundación Banco Santander.
La exposición está comisariada por Pilar Ribal y permanecerá abierta hasta el 26 de junio de 2013.
Jaume Orejuela nació en 1981 en Pollença, Mallorca. Entre 2005 y 2010 vivió en el Raval de Barcelona, mientras se licencia en Bellas Artes y realiza un máster y el doctorado. Desde 2010 vive y trabaja en Pollença y en Barcelona.
En 2011 ganó el premio ArtJove2010 del Govern de les Illes Balears y fue seleccionado en varios certámenes internacionales.
El trabajo de Jaume Orejuela está centrado en los procesos de gestión y admistración de la información en entornos culturales y en las técnicas y tecnologías aplicadas a la producción de obras de arte.
Su obra se puede encontrar en diferentes colecciones, tanto públicas como privadas: Banque Privée, Consell de Mallorca, Galeria Cadaqués, Camper, La Caixa, Lluc Fluxà Espai HC o Addaya Col·lecció.
Casal Solleric, 6 d'abril a 26 juny del 2013.

dissabte, 2 de març del 2013

Eduardo Arroyo: retratos y retratos.


Con un título intencionadamente redundante, la exposición Eduardo Arroyo: retratos y retratos, que reúne más de un centenar de obras del artista, está centrada en dos aspectos muy presentes en su trabajo durante gran parte de su prolífica carrera de pintor y que, sin embargo, hasta ahora apenas habían sido expuestos y, desde luego, nunca confrontados el uno al otro.
Se trata, por un lado, de su faceta de retratista. Arroyo ha sido, desde sus inicios, un pintor de retratos (y autorretratos), interesado tanto por personajes de ficción como por personajes muy históricos y muy reales. Estos últimos han sido el objetivo principal a la hora de seleccionar las obras para esta exposición: autorretratos o retratos de figuras reales, históricas, y no tanto representaciones de personajes imaginarios.
Las 33 pinturas y dibujos y las 8 esculturas que integran esta muestra, pertenecientes a distintas colecciones públicas y privadas españolas e internacionales, conforman una galería de retratos —algunos de ellos conocidos, otros rigurosamente nuevos—; de personajes de la historia nacional e internacional: figuras históricas como Isabel la Católica; figuras de la vida pública, que van desde Napoleón a la Reina de Inglaterra pasando por Carmen Amaya; escritores como Franz Villiers; boxeadores como Marcel Cerdan; poetas como Hölderlin; pintores como Soutine, Van Gogh, Rembrandt o Richard Lindner o santos mártires como San Sebastián... y también el propio pintor.

La selección incluye piezas de finales de los años 50, fecha de su marcha a París, hasta el año 2012, con algunas esculturas y, sobre todo, tres autorretratos muy recientes que parece haber firmado desfigurándolos —los rostros tienen huellas de las sustancias líquidas que el pintor ha arrojado a cada rostro al acabarlo—cum ira et studio, con esa mezcla de humor y seriedad perfectamente conscientes que nadie puede echar de menos en la polifacética obra de Eduardo Arroyo.
Pero Arroyo ha sido, también, un artista enormemente interesado por otra faceta del trabajo artístico, una actividad para la que aún no hace mucho solía emplearse la palabra "retrato" (en aquellas épocas en la que la gente aún "iba a retratarse"): la fotografía. Y es que, desde siempre, a Eduardo Arroyo le ha interesado la fotografía, de modo especialmente operativo a partir de los años 70. Le atraía no tanto como práctica artística —Arroyo no es ni ha querido ser nunca fotógrafo, ni mucho menos "artista-fotógrafo"—, sino en su papel —nunca mejor dicho— de soporte de la memoria familiar y social; en última instancia, su poder narrativo. En este sentido Oliva María Rubio, comisaria de la muestra y autora de uno de los ensayos que recoge el catálogo, habla de "narraciones fotográficas".


En efecto, a Arroyo le han interesado las viejas fotografías de los rastros y los mercadillos, los desechos de los álbumes familiares y las fotografías de autor desconocido y gentes anónimas, sobre cuyo soporte y cualidades ha trabajado e intervenido —pintándolas, cortándolas, fragmentándolas, yuxtaponiéndolas a dibujos, pinturas o papeles de calco, haciendo collages y foto–collages, seriándolas— como mejor le ha parecido y más convenía a sus intereses pictóricos. Las 70 fotografías, en su mayoría inéditas y todas pertenecientes a la colección del autor, que completan esta exposición testimonian de su trabajo con la fotografía. En realidad este ha sido el núcleo original desde el que se ha desarrollado el presente proyecto expositivo.
Eduardo Arroyo: retratos y retratos está organizada por la Fundación Juan March, con la colaboración de La Fábrica. Acompaña a la muestra un catálogo ampliamente ilustrado, con una entrevista a Eduardo Arroyo, ensayos de Oliva María Rubio, Michel Sager, Manuel Fontán del Junco y textos de Fabienne di Rocco.

Museo Fundación Juan March, Palma.
22 de febrero – 18 de mayo de 2013

dissabte, 19 de gener del 2013

Tres segles de pintura. La pinacoteca del Consell de Mallorca


L'exposició reflecteix el procés històric de la Diputació Provincial de Balears, nascuda arran de la Constitució del 1812, amb una selecció representativa del què és la pinacoteca de la Diputació, que a la vegada mostra els autors mallorquins més destacats de l'època, així com les diferents tendències i temàtiques artístiques.

Capella de la Misericòrdia, del 7 de gener al 8 de febrer de 2013.